Barri de foscos carrers,
on la nit té més llum que al matí,
de personatges curiosos
intentant sempre de tocar el cel.
On l’alegria i el joc,
on la vida està a prop de la mort,
aquesta és la fama que té,
com altres barris baixos d'arreu.
I és que el districte V ha estat
des de sempre un lloc d’inspiració,
gana de literatura, fam de poetes, pintors.
I si un no vigila s’hi queda,
doncs té un encanteri, una màgia especial,
com li va passar a la noia: María de la Paz Guerrero de Molina.
Ella era de casa bona,
d’apreciable, d’alta educació,
jove tocava el piano,
encara que llengües parlava millor.
Un dia es va apropar al barri,
atreta de sentir els rumors,
i des de llavors i per sempre
va decidir no sortir més al món.
Diuen que jove i bonica,
deixava el seu cos, s’entregava a tothom,
per disposar-lo una estona,
cinc pessetes en seria el seu cost.
Entre els mercats i les rifes
robava les joies per poder ensenyar,
vint cicatrius en el cos,
molts anys va haver d'aprendre a portar.
Xarol, perfum, pintallavis, cotó fluix.
Molts la tractaven de boja
i d'altres li tenien por,
i va esdevenir-se famosa,
perquè era font d’inspiració,
li van dedicar mil comèdies
als teatres del gran Paral·lel.
La reina del Barrio Xino,
des de llavors aquest era el seu nom.
Diuen, després de la guerra,
encara aniria perduda ambulant
pels grisos carrers d’aquest
barri arrossegant decrèpita solitud,
amb molta misèria i malalta,
a més de tenir tot el cos envellit,
fins que va arribar aquell dia que
ella va deixar de ser algú.
Deia que el vici no es cura i que
estava malalta sense més remei,
fer-se dolor, torturar-se,
buscant l’emoció en qualsevol moment.
Deia que era casa seva
i no sortiria mai més fora al món,
que voler marxar del Xino és tenir-li por a la mort.
Apart de músic, Andreu Rifé és actor de cinema, teatre i televisió.
La seva obra musical es manifestà al
mercat discogràfic amb “Terròs!” (Discmedi, 2008), “Roba’m la cartera” (2010). Ambdós àlbums foren presentats en llenguatge teatral dins el cartell barceloní desenvolupant, d’aquesta manera, les seves dues facetes alhora: la d’actor i la de músic....more
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar. Bandcamp New & Notable Apr 26, 2024
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop. Bandcamp New & Notable Apr 25, 2024
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists. Bandcamp New & Notable Apr 16, 2024
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP. Bandcamp New & Notable Apr 3, 2024