1. |
Entreobert
02:47
|
|||
|
Truquen a la porta he sentit,
obro el llum i vaig a obrir,
però no hi ha ningú.
Truquen cada cop més sovint,
vaig a obrir com cada nit,
però mai hi ha ningú.
Visc ara al Guinardó, i des de Mitre t'és molt fàcil,
veuràs aquelles places on vam veure el sol sortir,
i després de Lesseps creuaràs uns deu semàfors,
aquells que ens vam saltar a les tantes de la nit,
i un cop a Maragall, al quart carrer gira a l'esquerra,
i en el quaranta-sis em trobaràs al primer pis.
Trobaràs obert el pis
deixaré encès el llum.
I, si vols, al passadís
podem deixar el que ens pesa d'ahir.
|
||||
2. |
Lluiiiis!
04:03
|
|||
|
El retrat el farà el pare,
es posa d’esquena al sol.
És l’estampa de família,
els diumenges són per a això.
En el centre hi ha la mare,
somrient, li toca el sol,
però ningú sap que està trista,
per dins va la processó,
que no passen amb el pare
el millor moment de tots.
S’ha promès que aquesta nit
li ho vomitarà d’un glop.
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç.
El germà, el de la dreta,
té un somriure generós,
però no sap com trencar el gel
per dir que ho vol deixar tot,
que no arriba el moment
de a la taula fotre un cop.
S’ha passat tota la vida anant
de puntetes, sense fer soroll.
A l'esquerra, la germana
amb un somriure que fa goig,
però ningú sap que està trista,
fa temps que té una obsessió:
insegura està amb els nois,
amb això creu no té sort,
i a les nits s’entrena a casa,
al mirall del menjador.
Lluís! Tots a dir Lluís per semblar feliç.
I què guapos que tots queden
un diumenge qualsevol!
Penjaran aquesta foto
presidint el menjador.
|
||||
3. |
Samurai
03:14
|
|||
|
Es lleva trist,
no veu sentit a aixecar-se del llit,
se sent un merdes fa molts anys.
Però té après
que és a partir del tercer badall
que es va sentint menys desgraciat.
Es mira al mirall amb dignitat
i es pentina com un guerrer samurai,
la vida a fora està esperant,
s'ha promès que avui el món arrasarà.
El seu despatx
és el més gran i és el que està més alt
d'un gratacels de la ciutat.
A l'ascensor,
alhora que al cel el va apropant,
ell va guanyant seguretat.
Ensenya pit, ara és gall gran,
tot s'ha fet petit de sobte al seu voltant.
Treu la katana samurai
pels que no s'ajupen, tallar-los el cap.
|
||||
4. |
Dies per nits
04:36
|
|||
|
Amb tu no sóc el que vull ser,
el que és fals es confon amb el que és cert.
La teva llum em fa malbé els ulls.
Quedaré cec i sense veu.
Ja no em crec res, ni el moment feliç,
em sento com un gos coix i arraulit
que s’arrossega al fang que és teu.
Quedaré cec. Cec i sense veu.
Torna al llit , treu-te el vestit
que és molt d'hora, no marxis d'aquí.
Ja no diré el teu nom mai més.
Canvia'm els dies per les nits.
Em queda el crit, dolor i plaer
que treus quan jo entro dins teu.
I l'univers s'ordena sense més,
dos cossos sumen una pell.
Esborraré el que vam ser,
esborraré els teus ulls dels meus.
I a poc a poc accelerem
fins arribar els dos junts de nou al cel.
Torna al llit , treu-te el vestit
que és molt d'hora, no marxis d'aquí.
Ja no diré el teu nom mai més.
Canvia'm els dies per les nits.
|
||||
5. |
Fer net
02:26
|
|||
|
Des de fa algun temps
ell sent una veu
que de dins li diu
que no el reconeix.
Diu aquesta veu
que ja fa molt temps
ha deixat de ser
el que ell somniava ser,
que ja és hora,
que ja és hora,
que ja és hora
de fer net.
I li diu la veu
porta massa pes,
pes que ell sap molt bé
que no se'l mereix.
L'aventura és breu,
se l'està perdent,
per això ha de fer net.
Hi és encara a temps.
Que ja és hora,
que ja és hora,
que ja és hora
de fer net.
|
||||
6. |
Dues tovalloles
05:09
|
|||
|
Ens han passat els anys volant,
qui sap on és el fulard blanc.
No ens queden més moments al mar,
mai vaig saber que eren comptats.
I ara veig les nostres tovalloles a la sorra i sempre cap al sol,
i jo t’observo com de l’aigua arribes i quan t’estires em fas un petó.
I passo un dit sobre la teva panxa, i sents les gotes fredes sobre el cos,
llavors gaudeixes com t’entra la vida, tremolant fins que t’eixugui el sol.
Les meves mans s’han arrugat
d’estar tant temps mullat pel mar.
Les ones han guanyat espai,
han arribat on ens vam estirar.
El sol ja cau i jo davant.
Em veig de lluny com un estrany.
I ara veig les nostres tovalloles a la sorra i sempre cap al sol,
i jo t’observo com de l’aigua arribes i quan t’estires em fas un petó.
I passo un dit sobre la teva panxa, i sents les gotes fredes sobre el cos,
llavors gaudeixes com t’entra la vida, tremolant fins que t’eixugui el sol.
|
||||
7. |
La sort dels esquerrans
03:01
|
|||
|
Si fa uns anys hagués sabut
que avui no tindria res al banc,
no hagués anat tantes nits
a exercir la luxúria a l'hostal del costal.
Però avui diu que en té prou
assegut a la roca, al mar
esperant, ningú sap el què,
mentre glopeja un whisky en got baix.
Té la certesa que viurà per molts anys,
també té un balcó amb moltes plantes.
Té l'amor propi a tocar a peu de platja.
Té alguns defectes que ja no resoldrà,
quatre amics amb qui juga a cartes,
té també el riure d'aquests que s'encomana.
Si la mort treu el cap,
partirà sense grans comiats,
amb la barca i el whisky amb got baix
per brindar a la vida i donar el cos al mar.
Riu i no li sap greu
quan diu que ha confós el sexe per l'amor.
Ha temptat la sort i el destí
qui no s'equivoca és perquè no vol.
Té la certesa que viurà per molts anys,
també té un balcó amb moltes plantes.
Té l'amor propi a tocar a peu de platja.
Té alguns defectes que ja no resoldrà,
quatre amics amb qui juga a cartes,
té també el riure d'aquests que s'encomana.
|
||||
8. |
||||
|
Per fi avui tot li surt bé,
ara els seus gestos són aplaudits pels demés.
Ell s'ho mereix per tossut i per valent.
La sort de l'èxit no tothom la té.
Els flaixos fan brillar el camí,
creu que l'eufòria resoldrà el que no té fet.
Però els pedestals tothom sap que són fets de gel
i sobre l'èxit l'aigua no en sap res.
Què en sap l'aigua?
Què en sap l'aigua de mi?
Uns anys després tot s'ho enduu el vent,
el que ahir va ser, ningú ho recorda més.
Ja no és al centre de les fotos amb més gent,
i a poc a poc se'n va a un extrem.
Però esperarà, ell és pacient,
sols els gegants són soferts al pas del temps.
Potser la sort el durà on creu que es mereix,
qui sap si el gel, potser no es fon més...
Què en sap l'aigua?
Què en sap l'aigua de mi?
|
||||
9. |
Ofelia
04:02
|
|||
|
Tot el que vam viure està en una capsa
que el temps poc a poc ha precintat.
Reconec que avui veig mig difosa
la teva mirada amb mi davant.
Recordo millor les caminades
donant voltes però no arribant mai.
Com pot ser que mai se'ns fes possible
donar el salt dels que s'atrauen tant?
Cap dels dos vam ser capaços, no en sabíem més.
Per saltar distàncies llargues s'ha de ser un atleta o un valent.
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua perquè Hamlet ja no ve.
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua, va esperar-lo massa temps.
T’has preguntat mai on estaríem
si un dels dos hagués donat el pas,
i haguéssim fet cas del que el cor deia
i no escoltar tant les pors del cap.
A vegades em pregunto on ara deus ser,
si la sort et va tornar a veure i la vas saber aprofitar més.
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua perquè Hamlet ja no ve.
El cel no hi pot fer més perquè Ofèlia ja ho ha fet,
ha dit adéu tirant-se a l'aigua, va esperar-lo massa temps.
|
||||
10. |
Dos rombos
03:27
|
|||
|
Jo no em vaig preguntar mai què volia ser de gran,
tan sols pensava en futbol i amb les nenes presumir.
El dorsal set a l’esquena m’era prou per ser feliç,
sols la nit era capaç d’acabar amb aquells partits.
I la nit era dels pares, és l’hora d’anar a dormir,
els dos "rombos” a la tele, allò no era per a petits.
A vegades d’amagat, jo, sota el sofà encongit,
hi passava molta estona, m’hi vaig arribar a adormir.
M’agradava molt el dia però m’encantava la nit.
Crec que si hagués pogut mai hagués passat pel llit,
i així estar a tot arreu, els merders eren per a mi.
El pare em deia sovint:
Fill, fes-te gran. Fill, centra’t ja.
Sempre has volgut ballar-ne més de les que en toquen.
Espero que et facis gran, que et centris ja.
No aguantava més d’una hora a la classe amb el cul quiet,
impacient tot el meu cos demanant-me moviment,
i així em passaven les hores dispers sense aprendre res,
no entenia com als altres no els passava el mateix.
Recordo que el meu somriure entendria els adults,
la meva arma més secreta per convence'ls del que fos.
Quan no els prestava atenció jo somreia fent que sí,
quasi sempre funcionava; Ai, l’astúcia dels petits!
Cada dia estàs més mono, cada dia estàs més gran,
era un tòpic rere l'altre declamat per tot els grans,
alguns amb tan mal alè que jo aguantava el respirar,
com el pare quan em deia:
Fill, fes-te gran. Fill, centra’t ja.
Sempre has volgut ballar-ne més de les que en toquen.
Espero que et facis gran, que et centris ja.
|
||||
11. |
La nit dels desenganyats
05:09
|
|||
|
Ho té planejat fa dies, aquest cop va de debò.
Marxarà aquesta nit, a fora l’espera el món.
I el deixarà per sempre, trencarà una relació
que fa anys que ja està obsoleta. Aquesta és la seva versió.
Just quan ell ja s’ha adormit, ella, sense fer soroll,
surt del llit, es vesteix ràpid, no té tot el temps del món.
Només farà una maleta, amb poca roba, pes lleuger;
amb l'esperit i fermesa dels viatgers aventurers.
I li deixarà una carta on li ho confessarà tot,
doncs hi escriu que té un amant amb qui ha descobert l'amor.
I al final s'enduu una foto com a únic record dels dos,
la que es van fer als Pirineus, la que hi somriuen tots dos.
Lluís, va cridar Lluís,
per semblar feliç.
I quan baixa l’ascensor sap que mai més tornarà,
sortirà en plena nit sense girar més el cap.
I caminarà impacient fins arribar a l’estació,
on ha quedat amb l’amant per marxar a la fi del món.
Però després d’esperar estona, un missatge li ha arribat,
l’amant diu que té una crisi, li sap greu però ho deixa estar.
I ella se sent enganyada i comença a deambular
per la vorera dels amants, la nit dels desenganyats.
I arrenca fort a plorar. On collons ara anirà?!
Mai li ha agradat veure's sola, per això a casa tornarà.
I es torna a posar el pijama mentre ell dorm com un tronc,
s’estira i plora al coixí, i decideix que a partir d’ara més val dir:
Lluís, més val dir Lluís,
per semblar feliç.
|
||||
12. |
Quien fuera
04:21
|
|||
|
Estoy buscando una palabra
en el umbral de tu misterio.
¿Quién fuera Alí Babá?
¿Quién fuera el mítico Simbad?
¿Quién fuera un poderoso sortilegio?
¿Quién fuera encantador?
Estoy buscando una escafandra,
al pie del mar de los delirios.
¿Quién fuera Jacques Costeau?
¿Quién fuera Nemo, el capitán?
¿Quién fuera el batiscafo de tu abismo?
¿Quién fuera explorador?
Corazón obscuro,
corazón con muros,
corazón que se esconde,
corazón que está dónde,
corazón en fuga,
herido de dudas
de amor.
Estoy buscando melodía
para tener como llamarte.
¿Quién fuera ruiseñor?
¿Quién fuera Lennon y Mc Cartney,
Sindo Garay, Violeta, Chico Buarque?
¿Quién fuera tu trovador?
|
||||
13. |
Crimen
04:34
|
|||
|
La espera me agotó,
no se nada de vos,
dejaste tanto en mí.
En llamas me acosté
y en un lento degradé,
supe que te perdí.
¿Qué otra cosa puedo hacer?
Si no olvido moriré,
y otro crimen quedará,
otro crimen quedará
sin resolver.
Una rápida traición
y salimos del amor,
tal vez me lo busqué.
Mi ego va a estallar
ahí donde no estás,
los celos otra vez.
No lo sé,
cuanto falta, no lo sé,
si es muy tarde, no lo sé,
si no olvido, moriré.
¿Que otra cosa puedo hacer?
¿Que otra cosa puedo hacer?
Ahora sé lo que es perder.
Otro crimen quedará,
otro crimen quedará
sin resolver.
|
||||
Andreu Rifé Barcelona, Spain
Apart de músic, Andreu Rifé és actor de cinema, teatre i televisió.
La seva obra musical es manifestà al
mercat discogràfic amb “Terròs!” (Discmedi, 2008), “Roba’m la cartera” (2010). Ambdós àlbums foren presentats en llenguatge teatral dins el cartell barceloní desenvolupant, d’aquesta manera, les seves dues facetes alhora: la d’actor i la de músic.
... more
If you like Andreu Rifé, you may also like:
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
Eccentric pop that connects the dots between progressive ambient and warped video game soundtracks can only be called truly psychedelic.
go to album
