/
  • Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

     €7 EUR  or more

     

1.
03:30
2.
3.
04:21
4.
05:18
5.
04:25
6.
02:56
7.
8.
9.
10.
04:32
11.
12.

about

Andreu Rifé posa música a la poesia de David Monllau, un clar testimoni d'una generació i un territori que perduren davant d'un present cada cop més canviant. Els dotze poemes musicats tracten tan de temàtiques locals, pròpies de la vida del Delta de l’Ebre, com de reflexions més universals.

La particularitat d'aquest projecte es troba en el contrast dels dos autors, no només de diferents generacions, sinó també de cultures i orígens molt llunyans. De la trobada espontània d'aquestes dues sensibilitats neix una obra sincera i especialment genuïna. “Terròs!” per tant, fa conviure, entre la música i la poesia, dues maneres d'entendre el món, donant lloc a una única mirada sobre la vida i els seus valors.

Les poesies d'en Monllau, amb la música d'en Rifé, serveixen de guia per un viatge al passat, el trajecte del qual ens convida a reflexionar sobre temes com l’amor, el territori o d'altres qüestions més universals.

credits

released January 15, 2009

Veu i piano: ANDREU RIFÉ
Guitarres, mandolina, bouzouki: PAU ROMERO
Djembé, cajón, udú, pal de pluja i cors: RAÜL LORENZO
Violoncel: NÚRIA BELTRAN
Veus convidades: ARTURO GAYA i MARIONA SAGARRA

Producció musical i arranjament: ANDREU RIFÉ i PAU ROMERO

Enregistrament i mescles: ‘AIXOPLUC’ PAU ROMERO
Mastering: AIRESTUDIS

Lletra: DAVID MONLLAU
Adaptació literària: ANDREU RIFÉ

Música: ANDREU RIFÉ
Fotografia: EDUARD ARDERIU
Disseny gràfic: GEMMA ALBERICH

Management i divagament: EDUARD ARDERIU i ANDREU RIFÉ
Idea original: ANDREU RIFÉ

Agraïments: Alfonso Amorós i Sirera, Alfons de ‘Verdcel’, Assumpció Oró, Carles Garcia, Claire Guiu, Emili Manrique, ’Escola de Música Sant Gervasi’, Jordi Font, Maria Elena Maureso, Pepita i Salvador de ‘La barraca d’en Salvador’, ‘Transportes Alonso’ i Xindes

Discogràfica: DISCMEDI, S.A.

tags

license

all rights reserved

about

Andreu Rifé Barcelona, Spain

Apart de músic, Andreu Rifé és actor de cinema, teatre i televisió.
La seva obra musical es manifestà al mercat discogràfic amb “Terròs!” (Discmedi, 2008), “Roba’m la cartera” (2010). Ambdós àlbums foren presentats en llenguatge teatral dins el cartell barceloní desenvolupant, d’aquesta manera, les seves dues facetes alhora: la d’actor i la de músic. ... more

contact / help

Contact Andreu Rifé

Streaming and
Download help

Track Name: Lo Delta
Lo Delta


Jo he conegut aquell Delta
quan no existia el progrés,
sense tractors ni herbicides,
del que ara hi ha res de res.
Les carreteres de terra
al ploure es feien de fang,
i per això es feia pel riu
lo transport, lo més important.

Tant lo plantar com birvar
tot ho feien amb les mans,
i segaven amb la falç,
descalços i sense guants.
No els calia més exercici,
ja estaven exercitats,
i els aliments que menjaven
no estaven contaminats.
Per a treballar la terra
ho feien els animals,
i la energia sortia
de productes vegetals.

Des que plantaven l’arròs
fins el moment de segar,
l’arrossar amb un pam d’aigua,
mai no calia eixugar.
Per tant tot lo Delta era
un criador gran de peix,
la gran explosió de vida
on tot hi abunda i neix.
De masies i barraques
els camps estaven poblats.
Ara tothom viu als pobles
i semblen masos robats.

Ara amb la tecnologia
lo Delta molt ha canviat,
s’acaba lo peix, els arbres,
i d’esforç tampoc se’n fa cap.
No hi queda teixit social,
poca solidaritat,
en canvi hi ha carreteres,
cotxes en velocitat.
Compareu i analitzeu,
pel que mi fa, ho tinc molt clar,
he vist les dues etapes,
la passada em va encantar.
Track Name: Arròs, col i fesols
Arròs, col i fesols


En temps de gana i misèria,
tant si vols com si no vols,
tothom menjava sempre
plat d'arròs, col i fesols.
Era el que més es feia,
conegut per la gent,
i molts per valentia
li deien el plat calent.

Segur molt alimenta
perquè menjant-lo aspriu,
ens va ajudar a aguantar
igual d’hivern que d’estiu.
Posaré la recepta
d’un menjar tan menjat,
que quedi ben escrit
i no es quedi oblidat.

Arròs, col i fesols,
o fesols, arròs i col;
se li diu de les dues maneres,
cadascú ho diu com ho vol.

Primer es couen los fesols, conjuntament amb lo tall, després es fa lo sufregit, col, ceba, tomata i all. Llavors es fica junt i quan vull un momentet es posa un poquet d’arròs, perquè ha de quedar caldoset. I sobretot la baldana tampoc mai ha de faltar, es fica abans de treure’l perquè cuita ja ho està.

Són plats que venen donats
per una gran realitat,
ingredients a l’abast,
alimenta, és bo i barat.
Les coses són senzilles,
la història ens ho ha explicat,
cada regió lo típic,
cada indret ho ha demostrat.

Si tens sempre això en compte
i no et vols equivocar,
demana lo plat típic
allí on et puguis trobar.
Aquí al Delta tenim
l’arròs, col i fesols,
segur t’agradarà
tant si ho vols com si no ho vols.
Track Name: Les mans
Les mans


Què seria dels humans
si no tinguéssim les mans?
La qüestió és molt delicada
i està plena de paranys.
Les mans ens ajuden sempre
a fer tot el que sentim,
des de les coses boniques
fins l’extorsió i el crim.

Fins i tot els cecs sotmesos
a una foscor permanent,
tocant amb les mans les coses
donen la llum a la ment.
I els pintors que, amb les mans,
són capaços d’expressar
tot allò que amb la ment
es poden imaginar.

També estan els sordmuts
que ells no poden parlar,
però gràcies a les mans
es poden comunicar.
Cirurgians de tot el món,
sempre gràcies a les mans,
en salven milions de vides,
tant de petits com de grans.

Indescriptible se’m fa
quan penso musicalment
perquè amb les mans es toquen
tota mena d’instruments.
Es percep allò més gran
si es tracta d’acariciar;
les mans són tant receptives
que no fa falta parlar.

Amb les mans es fan vaixells,
els cotxes i els avions.
També construïm les fàbriques
i totes les construccions.
Amb les mans ens saludem,
inclús signem un tracte.
Amb les mans apallissem
el que és molt incorrecte

Amb les mans ens la casquem
quan no tenim més remei,
les dones no estan sempre
per a servir-te com un rei.
Aquestes mans que ens permeten
tantes possibilitats,
ens han fet cobdiciosos
que estem com endiosats.

Exterminen les espècies,
destrueixen el medi ambient,
les mans són meravelloses
però falta enteniment.
Cap espècies és com nosaltres,
no tenen les nostres mans.
Si natros no les tinguéssim
seriem molt més humans.
Track Name: Poema d'amor
Poema d'amor


Segons com lo temps val molt,
segons com viure és pesat.
Val molt més un moment amb tu
que tota una eternitat.

Si l’amor que sento per tu
jo el pogués convertir en llum,
no es faria mai més de nit
i el sol es fondria en fum.

I per favor et pregaré
que no m’abandonis mai,
sense tu sóc com les canyes
que baixen pel riu avall.

L’emoció que jo tinc per tu
té gust d'esperança, il·lusió,
també té el tast de passió
que per el sexe és millor.

I és que et tinc en l’ànima endins,
tu l’has fet profunda i tan gran,
que no crec hi hagi cap déu
tan immens com el meu cant.
Track Name: Lo temor
Lo temor


“Lo temor guarda la vinya”
diu la dita del pagès.

La gent que viu amb temor
crec que són molt desgraciats,
viuen sense el present viure,
se senten amenaçats.
Amb temor s’acaba el seny,
no hi ha espai de reflexió,
doncs perquè tan sols impera
aquesta mala condició.

La gent que viu amb temor
segur que mai farà res,
fins i tot allò a favor
ho veu sempre del revés.
La por és allò tan dolent
que ja hauria desterrat
que ningú mai en tingués
per viure amb dignitat.

Però quan la por s’allunya, s’esfuma,
el que l’home fa és lluitar
per aconseguir el que vol,
per avui i per demà.
Perquè qui no té por
fa la guitza, molt molesta al dictador,
i mira sempre el futur
per a crear un món millor.

De la por si se'n serveixen
aquells que són opressors,
les màfies de tot arreu,
religions i dictadors.
Els amos dels grans imperis,
com més grans més temor fan,
per controlar el poder
sempre estan amenaçant.
Track Name: Els peus
Els peus


Els peus són la base on tots ens recolzem,
i tant importants que són però sempre els menyspreem.
També diem que fan pudor doncs malament els calcem.

Taló prim i llarg el peu tanca apretat,
doncs la moda mai no mira la comoditat.
Com que el que importa és presumir, el peu és sacrificat.

I a tot arreu
sempre ens han transportat.
En gel i en neu,
patinem, i en l’aigua
nedem mil modalitats.

Hem explorat
el món de dalt a baix,
ens han permès de
pujar als cims més alts
i trepitjar molts més camins.

I com que portem el peu sempre calçat,
està més atrofiat i també molt embobat.
Ara això ja no és com abans, el peu no sap avisar.

Els peus els comparo amb el món proletariat,
pateixen portant el pes però mai ningú els hi fot cas.
Tot i que són tan importants, d'agraïment no en fem cap.
Track Name: Lo nostre riu
Lo nostre riu


El riu Ebre és dels més grans
de tots els que hi ha al país,
és per això que se’n abusa,
se’n fa un ús malaltís
per les mans del egoisme,
sense prevenir de res.
A la llarga ens quedarem
sense riu per sempre més.

L’aigua és la vida de tot
i no s’ha de consentir
que sigui pels preferits,
ells es volen enriquir.
L’aigua no és per els capricis,
tampoc serveix per jugar,
hem de tenir la consciència
que no l’hem de malgastar.

Plans parcials constantment neixen
de caire especulatiu,
i per fer-los funcionar
tots volen l’aigua del riu.
El projecte Terra Mítica,
i també Marina d’Or,
aquests i també molts d’altres
són un cop de puny al cor.

Demano a autoritats
i a tots en general,
us prego que aquest riu
no li feu ja més mal.
A ell li devem moltíssim
els qui som d’aquí.
És gràcies al riu Ebre
que ens ha fet així.

Abans quan l’home vivia
més d’acord al medi ambient,
l’aire es notava més net,
l’aigua molt més transparent.
Si ja ens carreguem el mar
que és tan abundant i gran,
llavors com acabarà
el riu que és insignificant?

Clavegueres de molts pobles
i més d'una capital,
l’Ascó 1 i l’Ascó 2
tots ells li fa molt de mal.
I la Generalitat
va dir que es podrà navegar,
i el que hauria d'haver fet
és el riu recuperar.

Si Barcelona té set
és que l’hem fet massa gran,
i ara tots a corre cuita
vinga a xuclar-nos la sang.
I els governs irresponsables
els que avui estan manant,
en lloc de sanejar els rius,
inverteixen en l’OTAN.
Track Name: Seixanta-cinc anys i jo
65 anys i jo


Ara en faig 65,
és un dia assenyalat,
l’horitzó semblava lluny
però finalment ha arribat.
Perquè el temps no hi ha qui el pari,
per això és un fet consumat
el que igualment et fa por
com et creus afortunat.

A mi mai m’ha obsessionat
arribar a ser jubilat,
he disfrutat treballant
molt més que estant parat.
I és em sento amb molta sort
i us dic perquè ho veig així:
tinc salut, enteniment
i prou per no patir,

per gaudir la llibertat que he conquerit,
i en tots els sentits no viure reprimit.
Sé que visc l’última etapa, ho tinc present,
però tampoc hi ha fronteres mentre funcioni la ment.

Si em comparo amb mons pares,
que ells no van tenir mai res,
van patir molt més que jo
i es mereixien molt més.
Perquè si hi ha una altra cosa
que tampoc no està gens mal,
i és que sense treballar
em pagaran lo jornal.

Sigui com sigui endavant,
no vull mirar el passat,
mirar enrere és de vell
i jo em sento molt capaç,
capaç de fer no sé el què,
crearé i pescaré,
com que moure’t sempre és vida,
segur que no pararé.
Track Name: La matança del porc
La matança del porc


La matança del porc ve de temps immemorial,
el dia de la festa la gent es curava de tot mal.
Tota la carn que se’n treia era de qualitat,
menjar-ne amb moderació, de mal no en fa cap.

El compràvem de petit, inclús un any abans,
i els productes que ell menjava eren naturals i sans.
També tenia un corral gran amb palla per a dormir,
podia furgar i jugar, innocent del seu destí.

En el moment de matar el porc,
sempre teníem dos sentiments:
doncs l’animal ens feia pena,
mentre el menjar ens feia contents.
Aquell que s’ho pugui permetre,
i vulgui seguir el meu consell,
que mati a l’any un bon tosino
si pot criar-se’l a gust d’ell.

El dia del sacrifici, tot ben preparat,
s’amarrava l’animal i a l’instant és degollat.
Després de net i afeitat tocava trossejar,
i començava la festa, tot és per a menjar.

Si la mandonguera és bona et passes l’any menjant,
ella sap bones maneres de com conservar la carn,
botifarres de tres classes pots elaborar,
cansalada, llom, pernil, ossos pots aprofitar.

La festa ja no és legal, diu l’administració,
perquè segons sanitat ha d’anar a l’escorxador.
El sistema i el progrés ho tenen controlat,
la tradició ja no compte quan intervé sanitat.

Ha volgut deixar que la competitivitat
sigui molt més important que el produir de qualitat,
i a més quan venen productes volen enganyar,
els comparen més que mai al producte casolà.
Track Name: La barraca
La barraca


Aquí a les Terres del Delta, dels primers pobladors,
qui no es feia una barraca és perquè se’n feia dos.
Una per les persones i l’altre pels animals,
i així anaven treballant fent dels erms, arrossars.

La barraca sempre ha estat sinònim
de certa pobresa i humilitat,
però els que hi viuen satisfets es senten
per la gran riquesa que han generat.

Sobretot no hi poseu excessos,
res d’escales i menys ascensor.
No hi fa el cas que tampoc hi hagin joies,
tan sols comprensió, a més de molt d’amor.
No hi fa el cas que tampoc hi hagin joies,
tan sols comprensió, a més de molt d’amor.

I dic que me n’alegro, i dic em sento
molt dignament satisfet,
que a un tema tan nostre, de fa tants anys,
he posat el meu petit granet.
És un art que quasi es perd, s’ha de conservar,
perquè mai se sap la vida
quantes voltes pot donar.
La nostra cultura no s’ha d’oblidar.

La barraca és molt senzilla, a l’estiu és fresca i a l’hivern tíbia,
és recollida i molt íntima, i, si es fa bé, és cosa fina.
A la nit per a dormir hi ha una gran tranquil•litat,
hi ha sorolls de la natura, però de les persones no n’hi ha cap.

La barraca està col•locada
dins el seu propi medi ambient.
Té una estampa que és tan bonica,
a més no hi ha dubte és del tot diferent.

Per construir-la mitjans pocs n’hi havia,
per això s’ha usat el que a prop està,
com la brossa, el cordill, i les tatxes,
també puntals, palla, canyes i fang.
Però, per sobre de tot, imaginació,
així és com les barraques es fan.
Track Name: Mon pare i ma mare
Mon pare i ma mare


Del que a mi em van fer mons pares
res més es pot demanar,
a més de donar-me vida,
em van educar, ensenyar.
De col·legis pocs n'hi havia,
per tant ells van assumir
de quina forma, manera
m’havien de criar a mi.

Ell partia de la base
des d’un gran sentit comú:
el que no vulguis per tu
no ho vulguis per ningú.
Quan anava jo a comprar
diners no em podia donar,
però quan deia que era el seu fill
sols calia carregar.

Per a mi té un gran valor
l’essència que m’han deixat,
ensenyar-me a ser persona,
afrontar adversitats,
per millorar-te en la vida,
posar-hi gran voluntat,
que de miracles no n'hi ha,
los miracles ja han passat.

De miracles no n'hi ha, de miracles no n'hi ha,
los miracles ja han passat.

De ma mare jo agraeixo
el molt bé que em va cuidar,
en aquells anys de postguerra
jo tres n'hi vaig mamar.
Em va estimar immensament,
m’ho tenia tot apunt;
lo menjar, la roba neta
i mai se n'anava lluny.

A vegades em cansava
del seu comportament,
m’organitzava la vida
i m’ho prenia malament.
Però ara la trobo a faltar
perquè mai més m’ha passat;
amor com el de mare
mai n'he trobat cap.