1. |
Per tots
03:49
|
|||
|
Per tots
Pels que m’han ensenyat a estimar.
Pels que m’han sabut sempre escoltar.
Per aquells que van confiar amb mi
quan vaig decidir canviar el meu destí.
Pels que em guarden els petits secrets.
Pels que m’han fet sentir especial.
Per aquells amb qui he tingut bons silencis,
dels que no molesten, que et fan sentir bé.
Pel que estava amb mi a la llar de foc,
grans converses d’hivern d’Empordà.
Per aquells que tant m’han fet costat
animant-me a veure sempre el got mig ple.
Pels que van omplir el polisportiu
de no sé quina nit de Sant Joan.
Pels qui vam compartir caminades,
en dies d’estiu, això sí era amistat.
Tot el meu passat es treu la roba i puja al terrat,
s’estira a una hamaca, pren el sol amb una copa de xampany,
mirant les vistes, la ciutat preciosa està. S’aixeca i se’n va cantant.
Per aquells que han sigut referents meus.
I els que creuen que els he ajudat.
Pel que em va acompanyar aquell terrat
de lluna tan clara, el Marroc va marcar.
Per tots els que m’han fet reaccionar.
També pels que m’han fet riure tant.
Per aquells amb qui he fet unes platges,
una cervesa, olivetes, si us plau!
Per la que em va fer el primer petó.
I per la que m’ha vist plorat tant.
Per la que jo vaig perdre els papers
en dues butaques d’un cine oblidat.
Pels qui vam fer aquelles calades
del primer Ducados, teníem 12 anys.
Pels que em van deixar copiar en exàmens,
sembla mentida els anys que fa...
Pel qui estimo però que ja no hi és.
Pels que saben quan estic nerviós.
Per aquells amb qui tant m’he abraçat
quan cridem el gol en les nits de futbol.
I per últim els que no he vist més,
alguns estaran sempre dins meu,
d’altres el temps m’ha fet oblidar,
però potser jo estic al record d’algun d’ells.
|
||||
2. |
Pujar al terrat
05:19
|
|||
|
Pujar al terrat
No hi queda ningú, la festa ha acabat,
el terra està enganxós i ha sobrat menjar.
Feia tan temps que no reia tant, estic molt cansat.
Abans d’anar al llit pujaré al terrat
per guardar al traster la taula del sopar
i així demà tindré més espai per recomençar.
Us convido a sopar, no cal portar res per menjar,
només alguna ampolla de vi blanc.
Celebrarem qui som mirant-nos als ulls al brindar,
avui s’hi val fer-se pesats cantant.
Els gags no han variat, riurem com fa tants anys,
com nens adolescents amb cos de gran.
I els de baix pujaran queixant-se del soroll,
però ens oblidarem d’ells minuts més tard.
Aquests últims anys no m’he preguntat
de quin color les parets pintar.
Ara ja ho sé, per fi m’he escoltat, les vull color blanc.
He dit adéu a mobles pesats
per deixar la llum entrar i airejar.
Tinc el pis apunt per recomençar i ho vull celebrar.
Abans d’anar al llit pujaré al terrat,
aquestes vistes em fan veure-hi clar.
És important de pujar aquí dalt per recomençar.
Sempre és important de pujar al terrat per recomençar.
|
||||
3. |
M'agrada el ping pong
03:13
|
|||
|
M’agrada el ping pong
A ningú li agrada que el truquin a casa
a les cinc del matí.
Em molesta molt que m’arribis tard
amb el fred que fot, una hora aquí dret.
Però que no te n’adones
que això és un suplici?
No podem seguir així.
Però que no te n’adones
que l’amor entre els dos està tan malferit?
Perquè m’atabales
donant tot el dia la teva opinió?
Cal que et repeteixis dient-me
el que penses de tots els meus actes?
A veure si entens que ja sóc prou grandet
per caminar solet per aquests mons de déu,
que tu ja ets prou grandeta
per parar de fer el tonto
i deixar fer als demés.
Més val que ho deixem, que la vida són dos dies,
que m’agrada el ping pong,
mentro escolto Pink Floyd a la llum del matí.
Ja portem dos mesos des que vas marxar
i no sé res de tu.
Com a mínim podries agafar-me el telèfon,
que començo a inquietar-me,
tinc ganes de sentir-te.
Només et demano que parlem un moment
per sentir-nos la veu,
que segur que també tu estaràs impacient
per saber sobre mi.
Estic poc a casa perquè està molt trista i li falta color.
Que el meu llit se’m fa gran,
que les nits se’m fan llargues,
que no dormo mai bé,
el capçal que em grinyola.
Em rebolco amb neguit,
la teva nevera feia molt menys soroll,
i quan esmorzo poso el 3/24
per no sentir-me sol.
Més val que tornem, que jo sé que m’estimes,
i que encara no he rentat el teu mocador groc
per sentir olor de tu.
Que jo encara no he rentat el teu mocador groc
per sentir olor de tu.
|
||||
4. |
Avorrim
04:33
|
|||
|
Avorrim
La veïna s’ha avorrit finalment del seu marit,
ha sortit per aquella porta i mai més li farà el llit.
El porter del meu veïnat, com que també està avorrit,
s’ha comprat pinzells i teles. Pinta quadres d’amagat.
L’Óscar també està avorrit de veure-la i no actuar,
fins avui que ha decidit atacar-la disfressat de Superman.
I fa un any, jo avorrit a una habitació d’hotel,
per això em vaig decidir a sortir per passejar,
no sabent que en deu minuts el meu destí podria canviar
en conèixer-te en aquell bus, fascinat pels teus ulls grans.
Treu-me de l’avorriment.
Els de baix estan avorrits un dissabte havent dinat,
per això se’n tornen al llit a desfogar ansietats.
El gos del cinquè primera estava trist bordant sempre al balcó.
Ahir es va decidir avorrit a saltar per plegar i tancar el taló.
Asseguda estaves, quieta en el seient,
mirant la finestra que alguna cosa et distragués.
Fins que, al apropar-me, et vaig demanar el nom,
i tu em vas respondre: treu-me de l’avorriment.
Treu-me de l’avorriment, tu em vas dir.
|
||||
5. |
La moda que ha arribat
03:42
|
|||
|
La moda que ha arribat
La finestra del sisè, la persiana han abaixat,
així ho podran fer tranquils, com sempre en la intimitat.
Després ella es vestirà, li diu que ha d’anar a un concert,
cantarà el seu amant, tocarà velles cançons.
Les que un dia el va inspirar sota aquella nit d’estiu,
una noia de fa uns anys, no recorda ni el seu nom.
A la platja, allà mateix, tots dos es van despullar
i el camió d’escombriaires va parar per espiar.
A la ràdio del camió una dona està parlant,
ha trucat per explicar que altre cop s’ha enamorat
d’un client que ja fa temps els matins li compra el pa.
I per fi ell s’ha atrevit a convidar-la a sopar.
Voldrà anar de natural però està tot tan estudiat,
i ella ho nota i no diu res, que bé estan al restaurant.
Mentrestant just al costat, sota d’una taula hi han
dues mans que s’han trobat, fan manetes d’amagat.
Tanta gent vol comprar més minuts per estimar.
Tendes de rellotges grans; és la moda que ha arribat.
Hi ha també al restaurant la parella que ha trencat,
el cambrer se n’ha adonat, serà més discret que mai.
L’home diu que no pot més, que necessita tornar,
que té tant de fred al llit, i ella es posa a plorar.
Ara s’agafen la ma, diuen que ho intentaran,
i demanen el cafè però el cambrer porta xampany,
el dels brindis especials, els d’amors ressuscitats,
que la vida són dos dies com per deixar d’estimar.
|
||||
6. |
Granotes
02:59
|
|||
|
Granotes
Hi ha un estudi que posen granotes a una olla,
i neden amb aigua que es va escalfant
subtilment, poc a poc fins que l’aigua crema,
i acaben morint, no saben reaccionar.
No entenc què els aporta tot això als científics,
no entenc què millora a la humanitat,
però el que sí que sé, el que sí que sento
és que amb l’experiment m’hi he identificat.
Des que et vaig conèixer que som com granotes
que molt lentament s’han acostumat
a la pell de l’altre, a quedar-se a casa,
a menjar crispetes i a anar-se engreixant.
Un sofà llarg i ample,
una pantalla de plasma molt gran,
i a dalt fotos de tu i jo abraçant-nos,
fent un somriure estandarditzat.
Fa anys que els nostres cossos no saben sorprendre’s,
però es necessiten, no saben estar sols.
Les mans fan carícies a la pell de l’altre,
i neix un badall amb soroll inclòs.
El temps va passant i els hàbits no canvien,
segueixo dormint al costat dret,
quan vas cap al bany no tanques la porta,
abans em queixava però ara m’és igual.
No entenc l’interès de fer bullir amfibis,
no entenc què millora a la humanitat,
però si seguim junts amb aquesta inèrcia,
acabarem verds cridant croac croac croac.
|
||||
7. |
Recordo molts més coloms
04:40
|
|||
|
Recordo molts més coloms
Va ser aquí a Toulouse ara fa 10 anys,
els dos vam donar-ho tot.
El fred de gener ens escalfava als dos.
La neu ho cobria tot d’un blanc preciós.
En aquests carrers et vaig menjar a mil petons
atret per la teva olor.
En aquests cafès vam solucionar el món,
érem tant valents els dos. Tu i jo i el món.
I ara torno per aquests carrers
mentre exagero els nostres millors records,
i sento la melodia que em cantaves
asseguda aquí amb l’acordió.
I ara aquell bar ja no hi és,
ara hi ha un xino sense el més mínim pudor,
i la melodia que s’acaba i recomença
per fer més èpics tots els records.
Vaig per la ciutat recorrent-ho tot,
recordo molts més coloms.
I en aquest passeig hi ha molt més soroll,
els fanals també han canviat, no m’agrada aquest groc.
El metro era aquest. Un d’aquests vagons
vam perdre el teu guant vermell.
I per uns moments miro sota els seients.
No siguis ingenu Andreu, em dic a mi mateix.
|
||||
8. |
El forat del pany
02:57
|
|||
|
Pel forat del pany
Aquí fa calor.
La Maite enganxa al Manu que està al forat
mentre ella es despullava ell l’ha espiat,
fa veure que no se n’ha adonat,
li agrada que l’espiïn quan està al bany.
La Cristina mira el Manu des del forat,
el mira com s’afaita mig despullat,
s’adona que algú l’està observant,
s’ho pren amb molta calma en sortir del bany.
Després d’acabar, d’haver-se afaitat
sortirà amb el cabell ben mullat,
i es fan una mirada fugaç,
i la Cristina es posa a xiular.
Tothom s’oblida de trucar al manyà
perquè tapi el forat del pany.
L’Helena fa un forat també en el seu pany,
la seva habitació s’hi podrà espiar.
Tothom hi fa cua per mirar,
ningú es perd l’espectacle que hi ha al forat.
I com que s’han cansat de mirar pel pany,
es reuniran per decidir què faran,
trauran totes les portes que hi ha,
no cal fer el numeret de mirar pel pany.
I després de tot ho celebraran,
una festa per inaugurar
que aquí les portes ja s’han acabat.
És el pis de la no intimitat.
El Martí mira l’Elena des del forat,
l’Elena mira el Jordi des del forat,
el Jordi mira l’Anna des del forat,
la dona de fer feines mira el forat,
el gos de la Martina mira el forat,
la mare de la Maite mira al forat,
l’avi de la Júlia mira el forat.
Tots passen per la casa a mirar el forat.
Aquí fa calor.
|
||||
9. |
||||
|
L’amor és 1, 2, 3, 4, 3, 2, 1 i cap petó
Segons Pitigrilli: “El amor es un beso, dos besos, tres besos,
cuatro besos, tres besos, dos besos, un beso y ningún beso”.
S’han atret just al mirar-se
sense haver-se dit res.
És d’aquelles coses que la vida et dona
dos cops, potser màxim tres.
I és que els dos senten exactament el mateix.
Tot el que viuran, tot el que faran,
ho faran per ells, per ningú més.
I el cap de poc de menys d’un mes
se’n aniran a viure a un pis.
Que bonica serà l’aventura dels dos,
començar plegats el niu.
I quan arribi la primavera, el mes de març,
ella hi posarà flors, plantes, això diu.
I faran sopars per inaugurar el pis.
I així passaran l’etapa més feliç.
L’amor és un petó i després dos petons
i després tres petons.
Però quan arriba la primavera
ja no hi queda llum al pis,
no n’hi ha com per posar-hi plantes ni flors a dins.
Les setmanes, els mesos van passant,
la passió i la il•lusió s’allunyen es fonen,
potser serà que van cansats, treballen massa,
molt més del compte.
I després de sopar als vespres
un llegeix al llit, s’adorm l’altra al sofà.
I els dissabte ja no esmorzaran al llit
amb la calma com abans.
Fins que els dos veuen que això ja està,
s’abracen per últim cop,
i es prometen almenys llarga amistat.
I els dos coincideixen
que això no es pot perdre,
mai es podran perdre,
prometen no perdre’s.
L’amor és un petó i després dos petons
i després tres petons,
i després dos petons i després un petó
i després cap petó.
|
||||
10. |
Fil de llum
05:17
|
|||
|
Fil de llum
Quan sento que tot s’ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,
quan sento que m’he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,
llavors m’esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
Respira. Espera. Aixeca’t sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t’esperen.
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m’ajudava a avançar,
quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,
torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d’aquell instant.
|
||||
11. |
És el bon moment
03:41
|
|||
|
És el bon moment
És el bon moment de canviar els hàbits dolents.
No saltar-me més semàfors, respirar més el present,
i gaudir de cada instant com feia quan era un nen,
que et sorprengui amb un rissotto
sense que hagi de ser cap dia especial.
És el bon moment de deixar de ser impacient,
de mirar una mica endins, resoldre el que tinc pendent,
de gaudir més del silenci sense estímuls cridaners.
Que no faci tantes fotos amb el mòbil
que sé que mai més veuré.
Quan al llit a casa,
a les fosques ens quedem,
hi ha la típica llumeta
de l’ordinador encès.
Tot s’usa i es llença
com els mocadors moderns.
Els de roba ja no es porten,
es porten els de paper.
No, no compris més aquests tovallons de paper,
paper de cuina amb pudor de perfum dolent.
És el bon moment de baixar tots el soroll,
tampoc cal que hi hagi tele en cada petit cafè.
Que els polítics deixin l’hàbit d’aplaudir-se al parlament,
i que el regional de Renfe tregui l’aire condicionat a tota llet.
És el bon moment de que no ens ho creguem tot,
la cultura de la por que no ens acolloni a tots.
Que brindem de tant en tant, i deixem de culpar-nos més,
i també que les tietes se’n vagin al Luz de Gas.
|
||||
Andreu Rifé Barcelona, Spain
Apart de músic, Andreu Rifé és actor de cinema, teatre i televisió.
La seva obra musical es manifestà al
mercat discogràfic amb “Terròs!” (Discmedi, 2008), “Roba’m la cartera” (2010). Ambdós àlbums foren presentats en llenguatge teatral dins el cartell barceloní desenvolupant, d’aquesta manera, les seves dues facetes alhora: la d’actor i la de músic.
... more
If you like Andreu Rifé, you may also like:
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
